El rugbi, punt d'unió del Nord i del Sud

Article del nostre trabucaire Jordi Niñerola publicat en l'informatiu en línia de Castellar del Vallès, L'Actual.cat. Il·lustració d'en Joan Mundet: "Aquí sem catalans. Sem USAP".

No fa gaire anys, em van convidar a l’estadi olímpic Lluís Companys a veure un partit de la USAP contra el Toló. Tot i que el partit va acabar amb derrota, aquell dia quelcom màgic va passar i em vaig enamorar d’un esport, el rugbi i d’un club, la USAP de Perpinyà. Precisament, la meva afició als “Sang et Or” ha coincidit amb la pitjor etapa esportiva de l’entitat, ja que la majoria d’aquest temps l’equip ha jugat a la 2a divisió del rugbi francès, quan era un dels pocs clubs que no havia mai patit un descens.

Poc temps, vaig trigar a organitzar-me per visitar l’Aimé Giral, la catedral del rugbi, i quedar-me més impregnat de l’ambient, especialment quan s’entonen les estrofes de “L’Estaca” de Lluís Llach o “Els hi fotrem” de Jordi Barré al sonar per megafonia.

Però, tot i així, els partits els veiem amb certa distància, i els estereotips et feien pensar que hi havia una barrera idiomàtica que ens dificultava integrar-nos en la comunitat usapista. Amb aquesta sensació agredolça i amb certa sol·licitud vam celebrar l’ascens del 2018 i vam patir la tornada a Segona Divisió per la via ràpida del 2019.

Però com el 2014, quan tot ja semblava tornar-se gris, un grup de seguidors de la USAP del sud vam fer un gran descobriment: Els Trabucayres, uns molt bons amics a la Catalunya del Nord, amb qui compartíem afició per a un club i un esport, i la mateixa llengua. Des d’aleshores, seguir la USAP s’ha convertit en una altra manera de fer país. Hem descobert que al rugbi el partit dura molt més dels 80 minuts que hi ha al terreny de joc.

Tot sempre comença amb un bon àpat de germanor, després el partit i, si s’escau, sempre ens queda un tercer temps paral·lel al que fan els jugadors. Visitant Perpinyà de forma habitual, hem vist la il·lusió que els fa a la gent del Rosselló que els del “sud” ens interessem pel seu club i per la seva manera de ser i fer, i per la seva manera de parlar català. I sense oblidar què n’és, de divertit, córrer pels estadis de rugbi del sud de França, senyera en mà, a animar “les catalans”.

I aquest any ha tornat a passar. La USAP ha tornat a quedar campiona de la Segona Divisió del rugbi francès, cosa que la converteix en membre del selecte Top 14, la Primera Divisió francesa i la millor Lliga de rugbi de l’hemisferi nord. Per tant, us recomano que aprofiteu que un dels millors rugbi del món es juga a poc menys de dues hores de Castellar per apropar-vos-hi i viure aquesta experiència.

Nosaltres us hi acompanyarem encantats! I tampoc oblidem que això ens omple un ventall de moltes aventures, qui sap si a Toló, a Clermont, a Tolosa de Llenguadoc o a París... en tot cas sempre ens quedarà Perpinyà i la bona gent de la USAP.

Utilitzem galetes pròpies i de tercers. Si continues navegant, considerem que n’acceptes l’ús