Equip de l'USP de la temporada 1923-1924
Amb l'esclat del conflicte, els jugadors no cridats al front, continuen jugant per l'ASP amb el malnom de Green Devils Perpignan, proclamant-se campions del Llenguadoc contra el SOP, que guanyaria el títol l'any següent.
La guerra clarament va interrompre la progressió del club.
Fusió ASP-SOP
Un cop acabada la guerra, el 22 de maig de 1919 l'ASP i el SOP van decidir fusionar-se, anomenant-se USP (Union Sportive Perpignanaise).
Retalls de diari parlant de la fusió
Colors identitaris
El club adopta el color blau cel per la samarreta en homenatge als set jugadors morts durant la Gran Guerra. Pantaló blanc i mitjons sang i or de la Senyera catalana. Amb aquests colors serà la segona equipació a partir de la dècada dels noranta. L'escut es manté el de l'ASP, amb la nova denominació.
1921 Segon títol com Campió de França
Equip campió de França de 1921
El 17 d'abril de1921 l'USP aconsegueix el seu segon Bouclier de Brennus, guanyant per 5-0 la final de Championnat de France a l'Stade de Sauclières de Besiers contra l'Stade Toulousain.
Fernand Douron aconsegueix l'únic assaig del partit, que transforma Joseph Marmayou.
L'equip inicial de l'USP en aquella final va ser: Etienne Cayrol, Raoul Got, Louis Dutrey, René Salinié, Roger Ramis, Joseph Pascot, Joseph Barande, Noël Sicart, Marcel Henric, Fernand Duron, Fernand Vaquer (cap.), Joseph Marmayou, Joseph Martorell, Roger Mauran i Louis Argelès.
Fotografia amb la signatura d’en Roger Ramis
Equip de l'USP de la temporada 1922-1923
L'USP viu la seva edat d'or i disputa novament de 1924 a 1926 la final del Championnat de France.
Equip de l'USP de la temporada 1924-1925
Finalista
El 27 d'abril de 1924, l'USP disputa per tercera vegada la final del Championnat de France i opta al tercer Bouclier de Brennus tres anys després d'haver-lo aconseguit per segon cop.
El rival de la final al Parc Lescure de Bordeus és l'Stade Toulousain, que començava a ser el gran dominador del rugbi francès.
Els occitans es van imposar per 3-0 impedint a l'USP d'aconseguir el Bouclier de Brennus.
L'equip inicial de l'USP en aquella final va ser: Étienne Cayrol, Raoul Got, Marcel Baillette, Roger Ramis, Marcel Darné, René Tabès, Jean Carbonne, Noël Sicart, Ernest Camo, Eugène Ribère, Gaudérique Momtassié, Camille Montadé, Joseph Sayrou, Fernand Duron i Charles Vergès.
Llicència d’en Joseph Barande
Aconseguint el tercer Brennus
La temporada 1924-1925 l'USP torna a la final de Championnat de France, aquest cop disputada al Parc Maraussan de Narbona, contra l'Union Sportive Carcassonne, el 3 maig de 1925.
L'USP va guanyar per 5-0 aquella final gràcies a un assaig de Roger Ramis que ell mateix va transformar i es va emportar el tercer Bouclier de Brennus.
L'equip inicial de l'USP en aquella final va ser: Etienne Cayrol, René Tabès, Marcel Baillette, Roger Ramis (cap.), Marcel Darné, Joseph Pascot, Jean Carbonne, Noël Sicart, Ernest Camo, Eugène Ribère, Marcel Henric, André Rière, Joseph Sayrou, Georges Delort i Camille Montade.
Llicència de Georges Constant
Nova final
La temporada 1925-1926, l'USP disputa per tercera ocasió consecutiva la final del Championnat de France, altre cop contra l'Stade Toulousain i també al Parc Lescure de Bordeus.
Novament el triomf va ser occità, en aquesta ocasió per 11-0.
L'equip de l'USP en aquella final va ser: Étienne Radondy, Marcel Baillette, André Puigt, Roger Ramis, René Tabès, Joseph Pascot, Jean Carbonne, Eugène Ribère, Ernest Camo, Georges Constant, André Rière, Marcel Henric, Camille Montadé, Georges Delort i Joseph Sayrou.
Al final d'aquella temporada, després de desacords amb la directiva, l'entrenador Gilbert Brutus, marxa a l'US Quillan emportant-se amb ell a set jugadors de l'USP.
Equip de l'USP de la temporada 1925-1926 amb signatures dels jugadors
Arlequins Club Perpignanais
En aquells anys, també existia a Perpinyà un altre club de rugbi que també va disputar el Championnat de France, els Arlequins Club Perpignanais, coneguts tambè com "Quins".
Equip de l'Arlequins Club Perpignanais de la temporada 1926-1927
Aquest club era molt pobre en els seus inicis i els jugadors quan se'ls esquinçava la samarreta l'havien de cosir amb els trossos de tela que tenien, que en moltes ocasions no era dels colors del club, semblant la samarreta el vestit d'un arlequí, d'aquí el nom del club.
La rivalitat entre l'USP i els Arlequins Club Perpignanais era molt forta i els derbis entre tots dos eren ferotges.
De la fusió entre l'USP (Union Sportive Perpignanaise) i els "Quins" (Arlequins Club Perpignanais),
el 5 de maig de 1933 naixerà, Union Sportive des Arlequins Perpignanais USAP
Titols
Títols aconseguits per l'USP en aquesta etapa:
Championnat de France 1921 i 1925.
Finals disputades
USP 5-0 Stade Toulousain.
Stade Toulousain 3-0 USP.
USP 5-0 Union Sportive Carcassonne.
Stade Toulousain 11-0 USP.
Partit de l'USP de l'any 1925